El kraken

El kraken és un enorme monstre submarí que es troba en oceans i aigües profundes.

La seva grandària només és comparable al de certs dracs vermells i daurats, i en molts casos major al d'aquests. Pot mesurar uns 90 metres d'alt de mitjana. Quan s'acosta a la superfície i roman quiet es pot confondre amb una illa. El seu aspecte s'assembla al d'un pop gegant amb nombrosos tentacles i uns enormes ulls vermells amb els que controla qualsevol moviment d'altres criatures, tant dins com fora de les aigües. Els seus tentacles tenen unes ventoses d'uns 2 metres de diàmetre. Té també dos tentacles especials, recoberts de llengüetes afilades, que utilitza per atacar.

Com qualsevol cefalòpode, el kraken és capaç d'expulsar tinta negra per escapar dels seus enemics, encara que costa pensar que un ésser com aquest necessiti escapar, excepte d'un altre kraken furiós. Ni el mateix leviatan és comparable en força o en grandària.

Els albiraments de krakens es porten produint des de fa segles i han estat més freqüents en les costes de l'Atlàntic Nord i de Noruega. De fet, un bisbe noruec va descriure el 1752 al kraken, i va afirmar que el negre de les aigües de Noruega era a causa del mecanisme de defensa de l'animal.

Els mariners de vaixells de vela temien més que res l'aparició d'aquest terrible ésser, i vigilaven amb nerviosisme les aigües profundes amb l'esperança de no veure cap bombolleig abundant, senyal que el kraken estava massa a prop.

Quan el kraken apareix o emergeix algun dels seus tentacles ja no cal córrer. Un cop ha albirat les seves víctimes es llença a l'atac, les colpeja i les envolta amb els seus tentacles mentre les arrossega als seus terribles gargamelles.

Hi ha rumors sobre illes tropicals que han quedat absolutament buides, tant d'animals com d'humans, després del pas del malvat animal.

Els seus caus es troben a diversos milers de metres sota el mar i són veritables complexitats de cavernes en què diposita les restes de cadàvers que no ha devorat, així pot conservar-les fins que es torni a despertar la gana.

Els dracs

Els dracs són immensos rèptils alats, membres d'una de les races més antigues que existeix en la mitologia.

Són famosos per la seva enorme figura, d'uns trenta metres, i per les seves qualitats màgiques.

Els dracs es poden classificar segons el color de les seves escates. Dins de cada espècie de drac hi ha categories que es basen en l'edat. El poder d'un drac va en augment amb els anys, de manera que els dracs adults són, possiblement, les criatures més poderoses dins el món mitològic.

Són éssers independents que poques vegades viuen en comunitat. Prefereixen tenir el seu propi cau, generalment una cova gran, on guardar les seves pertinences i preuats tresors. Per a un drac, el seu tresor és una cosa molt valuosa; fa el seu llit amb muntanyes de joies i monedes i es delecta mirant-les.

La seva pell és escamosa i amb els anys es va fent més dura. A més, sol tenir gemmes enfilades entre les escates que desvien les fletxes. Per això, es pensa que els dracs adults són immunes als projectils.

La intel·ligència d'un drac és variable, pot anar des de la d'un astut animal fins a la d'un ésser intel·ligent com pocs. Independent de la seva intel·ligència, un drac és un ésser amb els sentits molt aguts, pel que pot detectar fins i tot a éssers invisibles. A més, un drac té clarividència natural en el seu cau i escolta fins al mínim so dins d'ella.

Els dracs es caracteritzen pel seu atac a través de l'alè. Cada drac, depenent de les seves característiques, atacarà amb un alè diferent, ja sigui foc, àcid, un con de gel, gas, raig elèctric, etc. També ataca amb les urpes, amb els enormes ullals, potejant, assotant amb les ales i amb cops de cua.

El vol del drac és molt àgil malgrat la seva gran mida. És característic el seu vol en ris, igual que el circular, per llançar-se després en picat.

Un drac és un ésser màgic que té capacitat de llançar conjurs. Aquests conjurs són adquirits durant els anys, per aquest motiu un drac adult és més poderós màgicament que un jove. Els conjurs els llancen innatament, sense necessitat de llibres ni objectes màgics.

Durant els anys s'han definit dos grups principals entre els dracs, els bons i els dolents. Normalment, no interactuen entre ells ja que aquestes dues subespècies porten separades moltíssims anys.

El minotaure

Els minotaures són immensos humanoides amb cap i cua de bou, molt forts i musculosos.

La seva creació és desconeguda, encara que se sospita que van ser creats per una maledicció.

La naturalesa d'un minotaure és més propera a la d'un animal que a la de l'home, són menys intel·ligents que els humans però els seus sentits són més aguts. Tenen molt desenvolupat l'olfacte i la visió i són, a més, éssers molt astuts.

Els minotaures són sempre mascles i es reprodueixen amb dones humanes. La seva vida mitjana està al voltant dels 200 anys. La seva alimentació és carnívora i tenen preferència per la carn humana.

Són enemics naturals dels Gnolls, encara que barallen amb qualsevol intrús sense sentir cap por. Poden atacar de dues formes: els éssers petits amb mossegada, i als més grans mitjançant envestida amb el cap. Aquesta última és la seva forma més poderosa d'atac. També es poden ajudar d'una gran destral.

Si durant un combat resulten ferits entren en un estat de fúria anomenat Berserk, en el qual perden la seva capacitat d'esquivar, però els seus cops són més forts i es fan immunes al cansament, a la inconsciència i al dolor.

Alguns minotaures viuen en laberints subterranis on, per complexos que siguin, no se senten desorientats com la resta dels intrusos. El seu excel·lent sentit de l'orientació fa que qualsevol ésser que entri en el laberint sigui trobat ràpidament pel minotaure.